Evolució a Espanya.

El començament del judo a Espanya no té unes fonts documentades molt clares, segons Herguedas (1992), a principis de la dècada de 1930 van circular els japonesos Raku i Onosiko, els quals van realitzar una sèrie d'exhibicions amb la idea de presentar el judo com un espectacle i segons sembla precedit d'una luxosa publicitat.

Va ser a partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial quan el judo es va introduir d'una manera seriosa: a partir de l'any 50, a Madrid, es va fundar el club Bushido Kwai i a Barcelona l'escola de judo i jujitsu, creada pel professor Henri Birnbaum, alumne directe de Mikonosuke Kawaishi. Aquestes dues ciutats van ser els dos nuclis a partir dels quals el judo es va estendre per tota la península, originant centres molt importants a València i Sant Sebastià, entre d'altres.

Durant la dècada de 1950 i la de 1960 es va anar creant la infraestructura que necessita un esport per a desenvolupar-se, la Federació va formant els seus tècnics, els seus àrbitres, etc. Tot això impulsat pels directors tècnics del moment, primer Ives Klein i després Roland Burger.

Les competicions organitzades cada cop són de més importància, al 1958 se celebra a Barcelona el Campionat d'Europa i al 1965 es constitueix la Federació espanyola de judo, organisme necessari per a la consolidació d'aquest esport.

La col·laboració en principi amb l'Escuela Central de Educación Física de Toledo i posteriorment amb l'INEF, en l'organització de programes de formació de tècnics, va ser un aspecte important d'aquesta època.

A finals la dècada de 1960 i a la dècada de 1970, es produeix un augment important del nombre de practicants i es comencen a produir els primers resultats a nivell internacional: Gómez, Ojeda, Villamón, Ventura,...És important destacar també el desenvolupament de competicions de categories inferiors (juniors, juvenils, cadets,...) que fa que la piràmide de practicants s'eixampli per la base.

L'augment de resultats a nivell internacional continua a la dècada de 1980, tenim els exemples de les últimes
competicions de Frutos i els començaments de A. Garcia, Cardell, Moyano, J. Ruiz,... Però el punt d'inflexió a partir del qual es pot considerar que el judo espanyol comença a ser una potència europea tant en resultats com en capacitat organitzativa és al 1988 en el Campionat d'Europa organitzat a Pamplona. En aquest campionat es va aconseguir la medalla d'or de Joaquín Ruiz, les d'argent de Miriam Blasco i Isabel Cortabitarte i les de bronze de Sotillo i Veguillas.

Joaquín Ruiz

Això va ser el començament, al 1991 el president de la Federació espanyola, Luis Báguena, va ser escollit President de la Federació Internacional de judo, el que el va permetre estar al càrrec del màxim organisme del judo mundial. En aquest període molts àrbitres van aconseguir la màxima categoria. Al mateix temps, els bons resultats també continuaren: M. Blasco i J. Ruiz, campiona i subcampió al mundial del 91 a Barcelona. M. Blasco i A. Muñoz campiones olímpiques a Barcelona'92. Les medalles als jocs d'Atlanta'96 de Ernesto Pérez, Yolanda Soler i Isabel Fernández, i l'or d'aquesta última a Sydney'00 fan que la situació actual sigui molt bona, però cal millorar cada dia, perquè els equips són cada cop més professionals i el nivell augmenta en tots els països.

Actualment el judo és un contingut habitual dintre de l'oferta d'esports als plans d'estudi dels INEF i les Facultats de Ciències de l'Esport. Dels 13 centres on s'imparteix aquesta llicenciatura, en tots menys en 2 (Granada i Vic) apareix el judo com a contingut d'alguna matèria, a primer cicle barrejat amb altres esports de lluita d'una manera més general i a segon cicle gairebé en tots els centres s'oferta el judo d'una manera més específica.

Per a més informaciò veigueu: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Judo