Què és el judo?

El judo és una art marcial japonesa fundada per Jigoro Kano a la fi del S.XIX a partir del Jujutsu, fugint de tècniques perilloses o inútils i sistematitzant-lo, essent així possible la seva pràctica lliure en randori.

El judo té una gran acceptació a tot el món i des dels Jocs Olímpics de Tokyo és un esport olímpic.

divendres, 17 d’octubre del 2014

IPPON (一 本)

És un terme japonès utilitzat en arts marcials d'aquest país com:judo, karate i altres. És una expressió, emprada en campionats, (equivalent a un punt, amb matisos d'estils; bé en Karate Shobu Ippon, o Sambon Ippon, o Judo) es concedeix quan el cop o la tècnica és aplicat/da de forma correcta, o com a resultat de projectar l'oponent de manera que al caure doni amb l'esquena per complet altatami. Si és a un sol punt, amb "Ippon" la lluita es tanca, podent així, definir la lluita en només un cop, però no si es decideix a tres "Ippon" (Sambon). Aquest també pot ser concedit en cas d'immobilitzacions (Osae-Waza) dins del temps reglamentat (generalment 25 segons), o quan l'adversari es rendeix en aplicar-li una clau o estrangulament (Shim-Waza). Una altra manera d'obtenir un punt complet és amb la desqualificació de l'oponent Hansoku-make. En el judo es pot marcar un ippon amb la suma de dos waza-ari, és a dir de dues tècniques no decisives.







Per a mes informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ippon

divendres, 26 de setembre del 2014

Campionat del món de veterans a Màgala.

cartel judo 580

Del 24 al 27 de Setembre, Màlaga, acollirà en el seu Palau dels Esports (Martín Carpena), el Campionat del Món de Veterans 2014 ( VI IJF World Veterans Championship)

L'entrada a les competicions és gratuïta, i es convida a tots els Malaguenys amants de l'esport en general, i del judo en particular, a que assisteicin a aquest campionat.

ORGANITZAT PER:

Federació Espanyola de Judo.


L'equip català guanya 5 medalles:

El passat 25 de Setembre, l'equip català format per 29 judoques va guanyar 5 medalles a la primera jornada de del Campionat del Món de Veterans a Màlaga, els medallistes van ser:

Medalla d'Or:

- Alícia Alonso - F2 - 78kg 
- Francisco Castillego - M7 - 66kg 

Medalla d'Argent:

- Laia Fernandez - F1 - 57kg 
- Pedro Carpintero - M8 - 100kg
- Luir Torres - M6 - 90kg



Per mes informació veigueu:

www.malagadeporteyeventos.com
http://www.fedecatjudo.cat/judo/7

divendres, 10 de maig del 2013

Federació Catalana de Judo.

Institució de cualsevol tipo d'esport (en aquest cas el Judo) que és necessari estar inscrit per portar un control en cas de que es volgues competir.



Campionat d'Espanya de Judo de Veterans a Vitoria 2013.


AVANTATGES DE FEDERAR-SE.

Éssent titular d´una llicència federativa podràs:

-Participar a activitats i competicions oficials de caire autonòmic, nacional i internacional.

-Accedir a examens oficials de grau reconeguts per la Reial Federació Espanyola de Judo i el CDS (Consejo Superior de Deportes).

-Estar cobert per una assegurança esportiva de cobertura mundial.

-Tenir la garantía de practicar i/o aprendre el teu esport amb professors degudament qualificats i titulats per la nostra Federació i reconeguts pel Consell Català de l´Esport, CDS (Consejo Superior de Deportes) i RFEJYDA.

-Obtenir titulacions oficials d´ensenyament i arbitratge en cursos impartits desde la Federació.

-Arribar a ésser esportista Olímpic i representar al teu país o a la teva autonomía.


ON QUEDA SITUADA?

C/Saragossa 7,
08214-Badia del Vallès, Barcelona

Telèfon de contacte:
93 747 97 57

Fax:
93 747 97 58

Correu:
federacio@fedecatjudo.cat


Per a més informaciò veigueu:

http://www.fedecatjudo.cat

dijous, 9 de maig del 2013

Una de les millors judokes Espanyoles.

ISABEL FERNÁNDEZ GUTIÉRREZ

Qui ès?

És una judoka valenciana, ja retirada, guanyadora de dues medalles olímpiques. Actualment exerceix de regidora a l'ajuntament de la seva ciutat.

Va néixer l'1 de febrer de 1972 a la ciutat d'Alacant, en una família originària de Selaya.
L'any 2000 fou guardonada amb la Reial Ordre del Mèrit Esportiu.


Quina es la seva carrera esportiva?

Va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'estiu de 1996 realitzats a Atlanta, on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en la prova femenina de pes lleuger (-56 kg.).

En els Jocs Olímpics d'estiu de 2000 realitzats a Sydney aconseguir guanyar la medalla d'or en aquesta mateixa prova, al guanyar a la final la cubana Driulis González i esdevenint la segona judoka espanyola  en aconseguir la victòria en aquesta prova després de la victòria l'any 1992 de la judoka Miriam Blasco.

En els Jocs Olímpics d'estiu de 2004 realitzats a Atenes finalitzà en cinquena posició, aconseguint així un diploma olímpic. Finalment en els Jocs Olímpics d'estiu de 2008 realitzats a Pequin , la seva última participació olímpica, finalitzà novena.

Al llarg de la seva carrera ha guanyat quatre medalles en el Campionat del Món de judo, una d'elles d'or; així com tretze medalles en el Campionat d'Europa, sis d'elles d'or.

Per a més informaciò veigueu: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Fern%C3%A1ndez_Guti%C3%A9rrez

dilluns, 6 de maig del 2013

Evolució a Espanya.

El començament del judo a Espanya no té unes fonts documentades molt clares, segons Herguedas (1992), a principis de la dècada de 1930 van circular els japonesos Raku i Onosiko, els quals van realitzar una sèrie d'exhibicions amb la idea de presentar el judo com un espectacle i segons sembla precedit d'una luxosa publicitat.

Va ser a partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial quan el judo es va introduir d'una manera seriosa: a partir de l'any 50, a Madrid, es va fundar el club Bushido Kwai i a Barcelona l'escola de judo i jujitsu, creada pel professor Henri Birnbaum, alumne directe de Mikonosuke Kawaishi. Aquestes dues ciutats van ser els dos nuclis a partir dels quals el judo es va estendre per tota la península, originant centres molt importants a València i Sant Sebastià, entre d'altres.

Durant la dècada de 1950 i la de 1960 es va anar creant la infraestructura que necessita un esport per a desenvolupar-se, la Federació va formant els seus tècnics, els seus àrbitres, etc. Tot això impulsat pels directors tècnics del moment, primer Ives Klein i després Roland Burger.

Les competicions organitzades cada cop són de més importància, al 1958 se celebra a Barcelona el Campionat d'Europa i al 1965 es constitueix la Federació espanyola de judo, organisme necessari per a la consolidació d'aquest esport.

La col·laboració en principi amb l'Escuela Central de Educación Física de Toledo i posteriorment amb l'INEF, en l'organització de programes de formació de tècnics, va ser un aspecte important d'aquesta època.

A finals la dècada de 1960 i a la dècada de 1970, es produeix un augment important del nombre de practicants i es comencen a produir els primers resultats a nivell internacional: Gómez, Ojeda, Villamón, Ventura,...És important destacar també el desenvolupament de competicions de categories inferiors (juniors, juvenils, cadets,...) que fa que la piràmide de practicants s'eixampli per la base.

L'augment de resultats a nivell internacional continua a la dècada de 1980, tenim els exemples de les últimes
competicions de Frutos i els començaments de A. Garcia, Cardell, Moyano, J. Ruiz,... Però el punt d'inflexió a partir del qual es pot considerar que el judo espanyol comença a ser una potència europea tant en resultats com en capacitat organitzativa és al 1988 en el Campionat d'Europa organitzat a Pamplona. En aquest campionat es va aconseguir la medalla d'or de Joaquín Ruiz, les d'argent de Miriam Blasco i Isabel Cortabitarte i les de bronze de Sotillo i Veguillas.

Joaquín Ruiz
Això va ser el començament, al 1991 el president de la Federació espanyola, Luis Báguena, va ser escollit President de la Federació Internacional de judo, el que el va permetre estar al càrrec del màxim organisme del judo mundial. En aquest període molts àrbitres van aconseguir la màxima categoria. Al mateix temps, els bons resultats també continuaren: M. Blasco i J. Ruiz, campiona i subcampió al mundial del 91 a Barcelona. M. Blasco i A. Muñoz campiones olímpiques a Barcelona'92. Les medalles als jocs d'Atlanta'96 de Ernesto Pérez, Yolanda Soler i Isabel Fernández, i l'or d'aquesta última a Sydney'00 fan que la situació actual sigui molt bona, però cal millorar cada dia, perquè els equips són cada cop més professionals i el nivell augmenta en tots els països.

Actualment el judo és un contingut habitual dintre de l'oferta d'esports als plans d'estudi dels INEF i les Facultats de Ciències de l'Esport. Dels 13 centres on s'imparteix aquesta llicenciatura, en tots menys en 2 (Granada i Vic) apareix el judo com a contingut d'alguna matèria, a primer cicle barrejat amb altres esports de lluita d'una manera més general i a segon cicle gairebé en tots els centres s'oferta el judo d'una manera més específica.

Per a més informaciò veigueu: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Judo


Expansió del Judo.

A Europa va ser introduït per Mikinosuke Kawaishi. Després de la fundació del Kodokan (escola de judo) en 1882, el judo es va estendre ràpidament per tot el Japó. Com ja s'ha dit abans les autoritats del país el van adoptar com a esport oficial i la policia el va incloure en els seus programes d'entrenament. També la policia de París el va incloure en els seus programes d'entrenament al 1905.

El primer club que es va establir a Europa va ser el Budokwai, a Londres, el 1918, fundat per Gonji Kozumi, dedicat la major part de la seva vida a la popularització d'aquest esport. El primer torneig internacional es va realitzar entre el Budokwai i la selecció alemanya al 1926. Va tenir un gran impacte i al període d'entre guerres el judo es va establir definitivament a Europa.

Al 1947 es va fundar l'Associació Britànica de judo i la Unió Europea de judo. La Federació Internacional de judo es va crear a l'any 1951 i aquest any es van celebrar a Londres els primers campionats d'Europa.

Al Japó, els primers campionats es van celebrar al 1930 i a començament de la Segona Guerra Mundial ja era esport nacional. En 1949 es fundà la Federació japonesa de judo.

Els primers campionats del món es celebraren a Tòquio en 1956 i des de 1965 s'han organitzat cada dos anys. Al 1980 s'organitza el primer campionat del món femení, demostrant el nivell d'acceptació que últimament ha tingut aquest esport dintre de la societat.

El judo com a esport olímpic va tenir a Tòquio'64 la seva primera aparició com a esport d'exhibició, a Munic'72 ja estava dins del programa oficial i així fins als nostres dies. El judo femení va trigar una mica més, a Seül'88 va ser esport d'exhibició i a Barcelona'92 esport oficial.

En un principi, a les competicions internacionals, existia un clar domini japonès, però a causa de la seva expansió per tot el món els resultats han evolucionat i als últims jocs olímpics d'Atlanta, les 24 medalles de la categoria masculina es van repartir entre 16 països diferents. Aquest fet és més notable a la categoria femenina amb 17 països que van accedir a alguna de les medalles. Aquest aspecte demostra la gran internacionalització del judo i la seva contínua difusió.

La pèrdua del domini japonès va començar amb el primer campionat del món guanyat per un occidental, Anton Geesink, al 1961 i la seva posterior victòria olímpica a Tòquio'64, els puristes japonesos estaven consternats, els partidaris del judo esportiu encantats. Més tard, van aparèixer els soviètics, amb una concepció del judo molt diferent, agarres molt poc ortodoxes, ja que s'acontentaven amb qualsevol classificació, fins i tot dels pantalons i el cinturó. La primera trobada entre els equips de Japó i l'antiga URSS la van guanyar els segons tot i que els japonesos comptaven amb judokes com Endo i Uemura, però amb els soviètics van participar judokes posteriorment consagrats com Chochoshvili i Novikov.

Un altre holandès, Ruska, va seguir les passes del seu compatriota Geesink, guanyant els campionats del món de pesos pesants en 1967 i 1971. Tot i així, la superioritat japonesa als pesos lleugers va durar fins la meitat de la dècada de 1970, quan van aparèixer Nevzerov i Dvoinikov.

La tendència a compartir les medalles va augmentar a la dècada de 1980 amb l'aparició de països com: Alemanya, Corea del Sud, Gran Bretanya, Bèlgica, Cuba, Itàlia... Aquests països ja comptaven amb grans campions: Gamba, Rodriguez, Van der Valle,... Altres judokes destacats d'aquesta època son: Adams, Solodukine, Yamashita, Tcholouyan, Seisenbacher, Sugai...

A l'actualitat es manté aquesta característica amb un ampli ventall de grans judokes de països diferents, els exemples més emblemàtics són: Inoe i els germans Nakamura (Japó), Udo Quelmans (Alemanya, ja retirat), Kim Jong (Corea), Pawel Nastula (Polònia), Douillet (França) i les judokes belgues Ulla Werbrouk i Van de Cabelle. A l'actualitat hi ha molts judokes espanyols dintre de l'elit però es parlarà d'ells al següent apartat.

Dins de l'evolució del judo s'ha de contemplar obligatòriament, l'evolució pedagògica dels mètodes d'ensenyament-aprenentatge. En principi Kano proposà el sistema Kiu/Dan és a dir "Aprenent/Expert", els debutants havien de recórrer un camí molt llarg fins arribar al grau d'expert (cinturó negre), el temps que passaven amb cinturó blanc era molt gran. Aquesta realitat dintre de la mentalitat japonesa no plantejava cap problema, però a la mentalitat occidental li costava adaptar-se.

A França es va instal·lar el professor Kawaishi i va adaptar de forma pedagògica el judo a la mentalitat europea, proposant la diferenciació per graus, és a dir els cinturons de colors, el llarg camí del kiu (cinturó blanc) fins arribar a dan (cinturó negre).

Després de Kawaishi, a França van aparèixer diferents corrents didàctics, aprofitant la tradició pedagògica dels francesos en altres disciplines. L'Escola francesa de judo s'ha guanyat un merescut prestigi pels seus programes a través de la Federació, proposant un aprenentatge actiu i global que suposava una innovació del que es coneixia fins aleshores.

En l'actualitat hi ha infinitat de models pedagògics, el que demostra encara més l'evolució i l'expansió del judo. Molts presenten diferències substancials: el mètode Kawaishi comença amb l'estudi de la "primera de cama", el mètode de la Federació francesa per "o-goshi", Robert Boular organitzador del judo escolar i universitari a França proposava "kubi-nage". Hi ha molts autors que han proposat el seu sistema pedagògic i el nombre de sistemes es pot augmentar fins i tot al nombre de professors, entre els mètodes més coneguts trobem el sistema de moviments rectors i moviments afins del cubà Kolichkine, el sistema de Pearson a Anglaterra, Jean Rouillet al Canadà o Geesink a Holanda.

Per a més informaciò veigueu:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Judo